PRENDRE, [PENDRE] v. n.

Arrelar, arrelar-se.

"Com los sarments que s trametes dels rahims tan grans que l Maestre de Rodes, que Deus haia, havie fet venir aqui no sien viscudes, no haien pogut pendre, pregam vos affectuosament que de la natura dels dits rahims nos tremetets a Barchinona... dos mallols rahigats ab la terra e ab tot, de manera que puxen viure."
Epistolari del rei Martí 13